Topología de la arqueología litúrgica del primer románico del Val d’Aran

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/arq.arqt.2017.013

Palabras clave:

románico, Val d’Aran, Honorio de Autun, Sicardo obispo de Cremona, topología

Resumen


En el Val d’Aran existe un conjunto de iglesias románicas construidas entre el siglo XI y el primer tercio del XIII, de lo que se ha llamado primer románico aranés. Estas iglesias han sido sistemáticamente estudiadas a través de la captura masiva de datos con un Escáner Láser Terrestre (TLS) en cinco campañas (2014-2015). Los datos obtenidos nos han permitido hacer un análisis transversal de estas iglesias con el fin de analizar su topología y sus relaciones y asonancias desde la aproximación a las liturgias románicas, especialmente desde el Gemma animae de Honorio de Autun y el Mitralis de Officio de Sicardo, obispo de Cremona. Para ello, se determina la relación entre el espacio sagrado, el Sancta, el lugar de los fieles, y el Sancta Sanctorum. La relación de las características formales, superficies, volúmenes, proporciones y las orientaciones de las iglesias, nos acercan a su conocimiento epistemológico.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Alcolea, S. 2008. La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. Fundació La Caixa, Barcelona.

Carrero Santamaría, E. 2009. "La arquitectura medieval al servicio de las necesidades litúrgicas. Los conjuntos de iglesias", Anales de Historia del Arte, volumen extraordinario, pp. 61-97.

Durliat, M. y Allègre, V. 1969. Pyrénées Romanes. Zodiaque. La nuit des temps Colections, la-Pierre-Qui-Vire, Paris.

Espa-ol, F. 2013. "El Pirineu desvetllat: Viatges i descoberta del patrimoni medieval el pirineu desvetllat: Viatges i descoberta del patrimoni medieval", Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, Annals 2010-2011, IBIX 7, pp. 13-36.

Garland, E. 2012. "Les débuts de l'art roman dans le Val d'Aran", Mémoires de la Société Archéologique du Midi de la France, T. LXXII, pp. 82-105. Tolosa de Languedòc.

González-García, A. C. y Belmonte, J. A. 2015. "The Orientation of Pre-Romanesque Churches in the Iberian Peninsula", Nexus Network Journal, 17 (2), pp. 353-377. https://doi.org/10.1007/s00004-014-0231-7

Granell, E. y Ramon, A. 2006. Lluís Domènech i Muntaner: viatges per l'arquitectura románica. Col·legi d'Arquitctes de Catalunya, Barcelona.

Guarnieri, A., Vettore, A. y Remondino, F. 2004. "Photogrammetry and ground-based laser scanning: assessment of metric accuracy of the 3D model of Pozzoveggiani Church", en Working Week, The Olympic Spirit in Surveying. Athens.

Í-iguez, J. A. 1986. "La simbología del templo cristiano en el comienzo del periodo gótico (Honorio de Autún y Sicardo de Cremona). Biblia y hermenéutica", en José María Casciaro (ed.), VII Simposio Internacional de Teología de la Universidad de Navarra, pp. 667-681. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra, Pamplona.

Lluis i Ginovart, J., Costa, A, y Coll, S. 2016a. Thrantem Lapides MMXVI. EAR, Universitat Rovira Virgili, Tarragona.

Lluis i Ginovart, J., Costa, A. y Coll, S. 2016b. Glèises en Encurnanclinc de voutes Esgarramingades. EAR, Universitat Rovira i Virgili, Institut Estudis Ilerdencs, Tarragona.

Mambelli, F. 2004. "Il problema dell'immagine nei commentari allegorici sulla liturgia: Dalla Gemma Animae di Onorio d'Autun (1120 ca.) al Rationale divinorum officiorum di Durando di Mende (1286-1292)", Studi Medievali, Jun., 45 I (1), pp. 121-158.

Martínez, A. N. 2002. "Cenobios leoneses altomedievales ante la europeización: San Pedro y San Pablo de Montes, Santiago y San Martín de Pe-alba y San Miguel de Escalada", Hispania Sacra, 54, 109, pp. 87-108. https://doi.org/10.3989/hs.2002.v54.i109.189

Mews, C. J. 2009. "Liturgists and Dance in the Twelfth Century: The Witness of John Beleth and Sicard of Cremona", Church History, 78 (3), September, pp. 512-548. https://doi.org/10.1017/S0009640709990412

Monge España, E. 2013. "Capèles romaniques d'origina romanica ena Val d'Aran". Era Batalha de Murèth, 1213. Era Queremònia, 1313. Era grana patzeria, 1513. Tres hites importantes entara Val d'Aran. Jornades d'estudi. Val d'Aran 18-20 de Octubre de 2013, pp. 111- 118. Salardú.

Pesci, A., Bonali, E., Galli, C. y Boschi, E. 2012. "Laser scanning and digital imaging for the investigation of an ancient building: Palazzo d'Accursio study case (Bologna, Italy)", Journal of Cultural Heritage, 13 (2), pp. 215–220. https://doi.org/10.1016/j.culher.2011.09.004

Pladevall, A. (dir.) 1987. Catalunya Romànica. El Solsonès. La Vall d'Aran, Vol. XIII. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Polo, J. y Cots, P. 2009. "Santa Maria d'Arties (Naut Aran, Val d'Aran): Un exemple integrau a nivèu de restauracion d'un monument a compdar des entresenhes arqueologiques", en Cicle de conferències patrimoni arqueològic i arquitectònic a les Terres de Lleida 2009, pp. 75-103. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Puig i Cadafalch, J. 1906. "Influences lombardes en Catalogne", en Congrès Archéologique de la France, Carcassonne-Perpignan, pp. 684-703.

Puig i Cadafalch, J., Falguera, A. de y Goday y Casals, J. 1918. L'Arquitectura Romànica a Catalunya. Vol III. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona.

Reglà, J. 1948. "Cuestiones demográficas del valle de Arán en la Edad Media", Pirineos, 10, pp. 497-508.

Reglà, J. 1951. Francia, la corona de Aragón y la frontera pirenaica: la lucha por el valle de Arán, siglos XIII-XIV. CSIC, Madrid.

Reveyron, N. 2003. "Architecture, liturgie et organisation de l'espace ecclésial. Essai sur la notion d'espace dans l'architecture religieuse du Moyen Âge", Les cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 34, pp. 161-175.

Ros Barbosa, E. 2015. "The movable and immovable heritage of the Aran Valley and its management", en Proceedings of the Structural Studies, Repairs and Maintenance of Heritage Architecture XIV. Stremah, Section 8, pp. 469-480. https://doi.org/10.2495/STR150391

Sàez-Aragonès, G. 1976. "Primera fase del proyecto de restauración de la Iglesia de Santa María de Artíes en el Valle de Arán (Lérida)", Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, 116, pp. 63-71.

Sanllehy i Sabi, A. 1996. "Comunitats, veïns i arrendataris a la Val d'Aran (s. XVII-XVIII): Dels usos comunals a la dependencia económica". Pedralbes, 16, pp. 189- 197.

Sarrate i Forga, J. 1975a. El Arte románico en el Cap d'Aran. Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos de Cataluña, Delegación de Lérida.

Sarrate i Forga, J. 1975b. El Arte románico en el Mig-Arán. José Sarrate Forga, Lérida.

Sarrate i Forga, J. 1976a. El Arte románico en el Baix-Arán. José Sarrate Forga, Lérida.

Sarrate i Forga, J. 1976b. "Esquema del Arte Románico Aranés". Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, 116, pp. 54-63.

Sebastián, S. 1994. Mensaje Simbólico del Arte Medieval. Arquitectura, Liturgia e Iconografía. Ediciones Encuentro, Madrid. pp. 352-355.

Vogel, C. 1962. "Sol aequinoctialis. Problemes et tecnique de l'orientation dans le cultura chretien", Revue Sciences Religieuses, 36, pp. 175-211. https://doi.org/10.3406/rscir.1962.2332

Publicado

2017-12-30

Cómo citar

Lluis i Ginovart, J., López Piquer, M., Coll Pla, S., & Costa Jover, A. (2017). Topología de la arqueología litúrgica del primer románico del Val d’Aran. Arqueología De La Arquitectura, (14), e059. https://doi.org/10.3989/arq.arqt.2017.013

Número

Sección

Estudios