Estudio histórico-arqueológico del puente del Areny o de la Coromina (Cardona, Bages, Barcelona)

Ainhoa Pancorbo Picó; Andreu Galera Pedrosa

doi:10.3989/arq.arqt.2025.449

Autores/as

Ainhoa Pancorbo Picó https://orcid.org/0000-0001-8005-4911
Andreu Galera Pedrosa Archivo Histórico de Cardona https://orcid.org/0000-0002-5606-8798

DOI:

https://doi.org/10.3989/arq.arqt.2025.449

Palabras clave:

arquitectura civil, patrimonio arquitectónico, ingeniería medieval, comunicaciones, estratigrafía vertical, lectura de alzados, siglo XIII

Resumen

Con el siguiente trabajo se presenta el estudio histórico-arqueológico del puente medieval del Areny, localizado en la Cataluña central, utilizando como base el vaciado de la documentación escrita y el método estratigráfico aplicado tanto al análisis del subsuelo como al de los paramentos. Esta aproximación ha permitido conocerlo en profundidad y establecer su evolución histórico-constructiva, desde su primera refacción integral, durante la segunda década del siglo XIII, hasta nuestros días, estableciendo un total de trece fases u horizontes cronológicos.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Barriendos, M. 1996-1997: "El clima histórico de Catalunya (siglos XIV-XIX). Fuentes, métodos y primeros resultados", Revista de Geografía, 30-31, pp. 69-96.

Barriendos, M. 2007: "L'any del diluvi a Catalunya. La reconstrucció i els efectes de les inundacions del novembre de 1617", en Per bruixa i metzinera. Cataleg de l'exposició. Museu d'Història de Catalunya, Barcelona, pp. 82-93.

Bonet, A., Montaner, M. C. y D'Orgeix, É. 2007: La Guerra de Successió. El setge de Cardona. 1711. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet.

Caballero, M. 1991: "L'evolució històrica del pont de Castellbell i el Vilar", en Quaderns Científics i Tècnics, 3. Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern. Diputació de Barcelona, Barcelona, pp. 146-152.

Cabana, F. 2001: "Els Arañó", en Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Diputació de Barcelona, Barcelona, pp. 166-174.

Caixal, A. 1996: "Intervencions arqueològiques en diversos ponts de la conca del riu Llobregat", en Quaderns científics i tècnics. Estudis, informes i textos del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), Diputació de Barcelona, Barcelona, pp. 373-384.

Carandini, A. 1997: Historias en la tierra. Manual de excavación arqueológica. Editorial Crítica, Barcelona.

Cardona, F. y Viver, J. 2002: Sota la Sal de Cardona. Espeleoclub de Gràcia, Barcelona.

Cornet, G. 1860: Guia del viajero en Manresa y Cardona. Descripción de todo lo notable en ambas poblaciones. Imprenta de Vicente Magriñá, Barcelona.

Fierro, J., Caixal, À. y López Mullor, A. 1989: "Pont Vell de la Pobla de Lillet. L'excavació arqueològica", en Quaderns Científics i Tècnics. Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà (1983-1986). Església de Sant Vicenç de Rus. Església de Santa Eulàlia de Gironella.

Pont Vell de la Pobla de Lillet. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), Diputació de Barcelona, Barcelona, pp. 187-200.

Galera i Pedrosa, A. 1998: Diplomatari de la vila de Cardona (anys 966-1276). Col. Diplomataris, 15. Fundació Noguera, Barcelona.

Galera i Pedrosa, A. 2009: L'enginyer Emili Viader i el descobriment de la conca potàssica catalana. Pagès editors, Lleida.

Galera i Pedrosa, A. 2014: "L'Areny de la Sal: una aproximació a les Salines de Cardona des dels mercats ultrapirinencs en época baix medieval i moderna (segles XII-XVIII)", Études Roussillonnaises, revue d'histoire et d'archéologie méditerranéennes, 26 (Savoirs dans les campagnes. Catalogne, Languedoc, Provence XIIe-XVIIIe siècles, sous la direction de Catherine Verna et Pere Benito), pp. 169-192.

Galera i Pedrosa, A. 2025: "Promoció artística, religiositat i immigració francesa en el cas de la vila de Cardona: els Noalles i els molins dels Horts o de la Costa (1520-1626)", Dovella, 140, pp. 8-15.

Gisbert, M. 2010: Cartografia de Cardona. De la Guerra de Successió a la Guerra del Francès: 1717-1758. Ajuntament de Cardona, Cardona.

Gómez Bach, A. 2020: "El pont nou de Manresa (Bages) i la implementació de l'arqueologia de l'arquitectura", en Homenatge al Dr. Alberto López Mullor. Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura. Diputació de Barcelona, Barcelona, pp. 545-552.

González Moreno-Navarro, A. 1999: La restauració objectiva (Mètode SCCM de restauració monumental). Memòria SPAL 1993-1998, vol. I. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Barcelona.

González Moreno-Navarro, A. 2008: El camp d'en Grassot. Família i territori. Edición no venal a cargo del autor, Barcelona.

Harris, E. C. 1991: Principios de estratigrafía arqueológica. Editorial Crítica, Barcelona.

Lacuesta, R. 2008: "Pont Vell de la Coromina o de l'Areny, a Cardona", en Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona, p. 94.

Llasat, M. C., Barriendos, M., Rodríguez, R. y Martín-Vide, J. 1999: "Evolución de las inundaciones en Cataluña en los últimos quinientos años", Ingeniería del agua, 6 (4), pp. 353-362. https://doi.org/10.4995/ia.1999.2796

López Mullor, A. 2010: "La construcción de un método de intervención en el patrimonio arqueológico edificado", en Arqueología aplicada al estudio e interpretación de edificios históricos. Últimas tendencias metodológicas. Ministerio de Cultura, Madrid, pp. 65-102.

Madariaga Fernández, F. J. de. 2003: Las industrias de guerra de Cataluña durante la guerra civil. Tesis de doctorado, Universitat Rovira Virgili.

Maristany, M. 1998: Els ponts de pedra de Catalunya. Generalitat de Cataluña, Barcelona.

Novoa Rodríguez, M. 1981: Inundaciones del 12 de octubre de 1907 en la cuenca del río Cardener (Lérida-Barcelona). Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, Madrid.

Pancorbo Picó, A. y Galera Pedrosa, A. 2024: "Topografia urbana de Cardona abans dels procesos d'emmurallament de la segona meitat del segle XIX", Rodis. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology, 7. https://doi.org/10.33115/a/26046679/7_04

Pancorbo Picó, A., Martín Menéndez, A. y Galera Pedrosa, A. 2019: "Les intervencions arqueològiques realitzades al camp de futbol de Cardona (Bages): el jaciment del Campet de la Sal", Tribuna d'Arqueologia, 2016-2017, pp. 171-197.

Rodríguez Bernal, F. 2016: Col·lecció diplomàtica de l'Archivo Ducal de Cardona (965-1230). Col. Diplomataris, 71. Fundació Noguera, Barcelona.

Sala Esquius, M. 2017: Cardona a finals del segle XVIII. Els qüestionaris de Francisco de Zamora. Col·lecció Quaderns, 20. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.

Serra Vilaró, J. 1968. Història de Cardona, llibre II. 1ª part. La vila, els castells i el veïnat. Sugrañes, Tarragona.

Vila i Carabasa, J. M. 2009: "Estudio arqueológico del puente de Pedret (Cercs, Barcelona)", Arqueología de la Arquitectura, 6, pp. 225-244. https://doi.org/10.3989/arqarqt.2009.09009

Vila i Carabasa, J. M. 2011: Pont de Pedret (Cercs). Arqueologia i Història. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona, Barcelona.

Vila i Carabasa, J. M. 2020: "Anàlisi estratigràfica del Pont Vell de Montblanc (Conca de Baberà)", en Homenatge al Dr. Albert López Mullor. estudis sobre ceràmica i arqueologia de la arquitectura. Diputació de Barcelona, Barcelona, pp. 535-543.

Zamora, Francisco de. 1973 [1790]: Diario de los viajes hechos en Cataluña, ed. de Ramón Boixareu. Curial, documents de Cultura, Barcelona.