Los procesos constructivos de la arquitectura clásica. De la proyección a la ejecución. El caso del <i>Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris</i> de Tarraco

Josep M. Puche Fontanilles

doi:10.3989/arqarqt.2010.10009

Authors

Josep M. Puche Fontanilles Institut Català d’Arqueologia Clàssica

DOI:

https://doi.org/10.3989/arqarqt.2010.10009

Keywords:

Tarraconense, modulation, building project

Abstract

Any architectural work requires a previous projection involving the definition and justification of its forms and proportions. This projection is often modified by an existing reality or, in cases of long constructive periods, by changes of opinion, aim or, even, promoter. This is the case of the Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris, a monumental complex, more than 12 hectares large, which was likely built in 70-75 years. The archaeological remains allow identifying two successive architectural projects which involve a major change while the building is in progress.

Downloads

Download data is not yet available.

References

AA.VV. (1999). Excavacions arqueològiques a la Plaça de la Font. Tàrraco 99. Arqueologia d’una capital provincial romana, 61-71.

Alföldy, G. (1975). Die Römischen Inschriften von Tarraco. Berlín.

Alföldy, G. (1991). Tarraco. Tarragona: Fòrum, temes d’història i arqueologia tarragonines-8.

Aquilué, X. (1983). Aportacions al coneixement de la terrassa superior de Tàrraco en l’època alt imperial. Butlletí Arqueològic, 178-194.

Aquilué, X. (1993). La seu del Col·legi d’Arquitectes. Una intervenció arqueològica en el centre històric de Tarragona. Tarragona: COAC.

Aquilue, X., & Dupré, X. (1986). Reflexions entorn de Tarraco en època tardorepublicana. Tarragona: Fòrum, temes d’història i arqueologia tarragonines -1.

Arias, L. (2008). Geometría y proporción en la arquitectura prerrománica asturiana. Madrid: Anejos de Archivo Español de Arqueología XLIX.

Benages, J. (1994). Les monedes de Tarragona. Tarragona: Societat Catalana d’Estudis Numismàtics.

Bermúdez, A. (1992). Estructuras del Foro Provincial documentadas en Escrivanies Velles, 13. Butlletí Arqueològic (13), 83-109.

Caveing, M. (1998). L’irrationalité dans les mathématiques grecques jusqu’à Euclide. Villeneuve d’Ascq: Presses universtaires du Septrion.

Coarelli, F. (1994). Roma. Roma: Guide Archeologiche Mondadori.

Corbusier, L. (1923). Vers une architecture. Paris.

Cortés, R., & Grabriel, R. (1981). Elements dels conjunts arquitectònics de les terrasses mitjana i superior de Tarraco. Butlletí Arqueològic (3), 122-126.

Dupré, X., & Subías, E. (1993). Els precedents de l’anomenat Pretori de Tarragona. (E. U. XXIX, Ed.) Homenatge a Miquel Tarradell, 603-609.

Dupre, X., Massó, J., Palanques, L., & Verduchi, P. (1988)., El Circ romà de Tarragona, I. Les Voltes de Sant Ermenegild. Barcelona: Excavacions Arqueològiques a Catalunya num. 8.

Esposito, F., & Michetti, A. (1996). Il Pantheon: teoria e tecnica della commodulatio. Disegnare, Rivista semestrale del Dipartimento di Rappresentazione e Rilievo, Università degli Studi di Roma «La Sapienza» (13), 69-80.

Gebellí, P. (1999). Noves aportacions al coneixement històric de la part alta de Tarragona. La intervenció arqueològica a la Plaça de la Font de Tarragona. Butlletí Arqueològic (19-20), 153-196.

Giuliani, C. F. (1983). Archeologia. Documentazione grafica. Roma: de Luca editore.

Giuliani, C. F. (2006). L’edilizia nell’antichità. Roma: Ed. Carocci.

Grosse, R. (1959). Las fuentes desde César hasta el siglo V d.C. Barcelona: Fontes Hispaniae Antiquae VIII.

Hauschild, T. (1983). Arquitectura romana de Tarragona. Tarragona.

Hultsch, F. (1882). Griechische und Römische metrologie. reimpresión hecha por la Akademische Druck-u. Verlagsanstalt, Graz, Austria, 197 1.

Ivain, G. (1958). Formulario para un nuevo urbanismo. París: International Situationniste.

Koppel, E., & Rodà, I. (1996). Escultura decorativa de la zona nororiental del Conventus Tarraconensis. Actas de la II reunión sobre escultura romana en Hispania, 135-181.

Livio, M. (2006). La proporción aurea. Barcelona: Ariel.

López, J. y Piñol, L. (2008). Terracotes arquitectòniques romanes. Les troballes de la Plaça de la Font (Tarragona). Tarragona: ICAC.

López, J. y Puche, J. (en prensa). Metrología y proporciones en las basílicas paleocristianas de Tárraco: la basílica septentrional del santuario suburbano de San Fructuoso y la basílica del anfiteatro. XV Congreso Internacional de arqueologia cristiana. Toledo 2008 .

Macias, J. (1999). Lúrbanisme de Tarraco a partir de les excavacions de l’entorn del Fòrum de la ciutat. Tarraco 99. Arqueologia d’una capital provincial romana., 83-106.

Macias, J., Fiz, I., Piñol, L., Miró, M. y Guitart, J. (2007). Planimetria arqueològica de Tarraco. Tarragona: ICAC.

Macias, J., Menchón, J., Muñoz, A. y Teixell, I. (2007b). Excavaciones en la catedral de Tarragona y su entorno: Avances y retrocesos en la investigación sobre el Culto Imperial. Culto Imperial: Política y poder.Congreso internacional 2006, 765-787.

Macias, J., Muñoz, A., Teixell, I. y Menchón, J. (en prensa). La construcción del recinto de culto imperial de Tarraco. Tarraco: construcció d’una arquitectura d’una capital provincial romana». Homenage a Theodor Hauschild. 28-01-09 a 30-01-09 .

Mar, R. (1993). El recinto de culto imperial de Tárraco y la arquitectura flavia. Els monuments provincials de Tarraco. Noves aportacions al seu coneixement. Documents d’arqueologia Clàssica 1, 107-157.

Mar, R. y Pensabene, P. (2004). Dos frisos marmóreos en la acrópolis de Tarraco, el templo de Augusto y el complejo provincial de culto imperial. Simulacra Romae. Roma y las capitales provinciales del occidente europeo. Estudios arqueológicos.

Markowsky, G. (1992). Misconceptions about the Golden Ratio. Orono, Maine: College Mathematical Journal.

Martín, O. y Rovira, J. (2009). Arquitectura i urbanisme de la Part Alta de Tarraco en època Republicana i Imperial. Tarragona: Tarraco Archaelogica . Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

Mies van der Rohe, L. (1924). Arquitectura y modernidad. Ed. 1990 Barcelona: Paidos.

Morselli, C. y Torrorici, E. (1989). Curia, Forum Iulium, Forum Transitorium. Roma: Lavori e Studi di Archeologia. Soprintendenza Archeologica di Roma.

Muller, B. (1998). L’homme qui fabriquait les maquettes au proche-orient... Maquettes atchitecturales de l’Antiquité. Actes de Colloque de Strasbourg, 3-5 diciembre 1998, 331-356.

Pensabene, P. (1993). La decorazione architettonica dei monumenti provinciale di Tarraco. Els monuments provincials de Tarraco. Noves aportacions al seu coneixement. Documents d’arqueologia Clàssica 1, 33-105.

Pensabene, P. (2005). Nouvi ritrovamenti di fregi marmorei dall’acropoli di Tarraco e i complessi monumentali di culto imperiale. Théorie et pratique de l’architecture romaine. Études offertes à Pierre Gros (2004), 233-246.

Pensabene, P. y Mar, R. (2009). Arquitectura i organització d’obres al Fòrum Provincial deTarraco Conferencia dada a «Tarraco: construcció d’una arquitectura d’una capital provincial romana». Homenage a Theodor Hauschild 28- 01-09 a 30-01-09, Tarragona.

Pensabene, P. y Mar, R. (2004). Dos frisos marmóreos en la Acrópolis de Tarraco, el templo de Augusto y el complejo provincial de culto imperial. Simulacra Romae. Roma y las capitales provinciales del Occidente Europeo. Estudios Arqueológicos, 73-86.

Piñol, L. (2000). Voltes del Pretori (C/ Enrajolat i Casa dels Militars). Intervencions arqueològiques a Tarragona i entorn (1993-1999), 89-107.

Puche, J. (2006). Metrologia, modulació, proporcions i proposta d’alçats. En J. López, Les basíliques paleocristianes del suburbi occidental de Tarraco (págs. 126-134). Tarragona: ICAC.

Puche, J., Macias, J. y Fiz, I. (2007). Projeccions urbanístiques. En Planimetria. Tarragona: ICAC.

Remolà, J. y Pociña, C. (1999). La plaza de representación de Tárraco: intervenciones arqueológicas en la plaza del Forum y la calle d’En Compte. Tàrraco 99. Arqueologia d’una capital provincial romana, 27-47.

Ruiz de Arbulo, J. (2002). El altar y el templo de Augusto en la colonia Tarraco. Estado de la cuestión. En Fora Hispaniae. Paisaje urban, arquitectura, programas decorativos y culto imperial en los foros de las ciudades hispanorromanas. Monografías del Museo Arqueológico de Múrcia, num. 3, 155-191

Rovira, J. (1993). Alguns aspectes per a la contextualització històrica del Fòrum Provincial de Tarraco. Els monuments provincials de Tàrraco. Noves aportacions al seu coneixement. Documents d’arqueologia clàssica 1, 195-229.

Rüger, C. (1968). Römische Keramik aus dem Krezgang der Kathedrale von Tarragona. Madrider Mitteilungen (9), 237-258.

Sánchez Real, J. (1969). Exploración arqueológica en el jardín d ela catedral de Tarragona. Madrider Mitteirlungen (10), 276-301.

Scholfield, P. (1971). The theory of proportion in Architectura. Cambridge: Syndics of the Cambrige University press.

Taylor, R. (2003). Roman Builders. A study in architectural process. Cambridge: Cambridge University press.

T’EDA. (1989). El Foro Provincial de Tarraco, un complejo arquitectónico de época flavia. Archivo Español de Arqueologia (62), 141-191.

Vázquez Queipo, V. (1859). Essai sur les systémes metriques et monetaires des anciens peuples depuis les premiers temps historiques jusqué a la fondu Kalifat d’Orient. Paris.

Vinci, S. (2009) Studio e contestualizzazione storico-archeologica della denominata Volta Llarga. Trabajo final del Master Interuniversitari en Arqueologia Clàssica de la URV-ICAC-UAB.

Wilson Jones, M. (2003). Principles of roman architecture. Londres: Yale University Press.